Ponents

Benito Burgos és gestor cultural i conservador de museus del Ministeri de Cultura i Esport. Actualment desenvolupa la seva activitat professional a la Direcció general d’Indústries Culturals, Propietat Intel·lectual i Cooperació, on dirigeix ​​i coordina el programa Cultura i Ciutadania, projecte multidireccional que aposta per una visió social, participativa, crítica, transformadora i territorial de la cultura i, dins d’aquest, el subprograma Cultura i Ruralitats, que impulsa una revisió contemporània -i experimental- de la noció de ruralitat a través de les pràctiques culturals. Les últimes publicacions que ha dirigit i coordinat són Pensar y hacer en el medio rural. Prácticas culturales en contexto (Ministerio de Cultura y Deporte, 2020) i la revista PH101 titulada De lo público al bien común: emergencia de otros modelos de gestión del patrimonio cultural (Instituto Andaluz del Patrimonio Histórico, 2020).

Pau Catà és curador i investigador. Llicenciat en Història per la Universitat de Barcelona, Màster en Media Arts per la Universitat de South Bank de Londres i doctorat en Investigació Artística per la Universitat d’Edimburg, des del 2009 és el director del CeRCCa – Centre de Recerca i Creació Casamarles, i co-coordinador de NACMM  – North Africa cultural Mobility Map i Platform HARAKAT.

Rosa Cerarols és professora al departament d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Doctora en Geografia per la Universitat Autònoma de Barcelona el 2008 i postgraduada en Antropologia visual per la Universitat de Barcelona el 2006. Forma part del grup de recerca de la UPF en Geohumanitats i és IP del projecte Geocreativitat: Diàlegs entre art, paisatge i territori en entorns no urbans. Membre fundador de l’associació cultural Konvent, projecte multidisciplinari de creació artística i foment del territori industrial en desús, on compagina comissariats amb disseny de propostes de desenvolupament local a partir de pràctiques creatives incloents.

Cristina Consuegra és antropòloga i cuinera, la seva pràctica se centra en explorar, per mitjà de sembrar, cuinar, caminar i escriure, les relacions d’associació i cura entre els mons humà i més que humà, els quals són una clau per atendre i entendre el metabolisme planetari. Ha treballat en projectes de conservació participativa de biodiversitat i patrimoni agroalimentari en diferents regions de Colòmbia, i recentment ha col·laborat amb diversos artistes en projectes relacionats amb l’alimentació. És coautora dels llibres Historias junto al fogón, Usar para conservar. 100 plantas del caribe colombiano, i Mundos Mutuos. La cocina como taller.

Paula Bruna és doctora en belles arts amb una tesi sobre art i ecologia política. Des de la seva doble perspectiva com a ambientòloga i artista, utilitza la recerca artística com una forma de coneixement on s’hibriden diferents disciplines. En els últims anys, ha investigat sobre la conformació del relat de l’Antropocè des d’un punt de vista no humà, mitjançant una combinació de ciència, ficció i art. Comparteix la seva recerca en publicacions, congressos, tallers participatius, residències i exposicions artístiques (a Arts Santa Mònica, SWAB Barcelona Art Fair i Kunstraum Lakeside, entre d’altres) i  ha obtingut diverses beques (Guasch-Coranty 2018-2019, La Escocesa 2019, OSIC Generalitat de Catalunya 2020). És artista resident a La Escocesa i anteriorment ho va ser a Hangar (2017-2020).

Rubens de Andrade és doctor en planificació urbana i territorial per l’Institut de planificació urbana i territorial  de la Universitat Federal de Rio de Janeiro (IPPUR / UFRJ), Màster en Arquitectura per PROARQ-FAU / UFRJ, i Dissenyador de paisatges per l’Escola de Belles Arts de la Universitat Federal de Rio de Janeiro, on actualment és professor associat. També exerceix de professor col·laborador del Programa de Postgrau en Arquitectura a la PROARQ-FAU / UFRJ.

Gustavo Frittegotto és fotògraf, els primers contactes amb la fotografia tenen lloc en l’estudi del seu pare. El 1978 intuïtivament va començar la seva recerca al voltant de la plana de la pampa i des de 1985 exposa en museus i institucions argentines i internacionals. El 2011 impulsa la creació del Projecte Intemperie i el 2014 crea l’Espai de Formació Fotogràfica a la ciutat de Casilda (província de Santa Fe, Argentina), on actualment resideix.

Fernando García-Dory va estudiar Belles Arts i Sociologia Rural a Madrid i a l’Acadèmia Rietveld d’Amsterdam. El seu treball comprèn específicament qüestions que afecten la relació contemporània cultura-natura, encarnada en els contextos de paisatge, ruralitat i expectatives relacionats amb aspectes d’identitat, crisi, utopia i canvi social. L’any 2010 promou el projecte Campo Adentro.

Joan Nogué és catedràtic de Geografia Humana de la Universitat de Girona i director de l’Observatori del Paisatge de Catalunya des de la seva creació l’any 2005 i fins l’any 2017. Es va doctorar a la Universitat Autònoma de Barcelona i va ampliar estudis a la Universitat de Wisconsin a Madison (EEUU), sota el mestratge del geògraf Yi-Fu Tuan.  És especialista en estudis de paisatge i en pensament geogràfic i territorial. Ha escrit nombrosos llibres i articles en revistes internacionals de prestigi. Premi “Rei Jaume I d’Urbanisme, Paisatge i Sostenibilitat” l’any 2009 i Premi d’Assaig Joan Fuster l’any 2010.

Clara Garí Aguilera, és gestora cultural, artista i caminant, amb el temps ha canviat les sortides pels viatges a peu i les excursions per les incursions. És directora des de la seva fundació del Centre de Creació Contemporània Nau Côclea de Camallera i des de 2015 del programa de walking art Grand Tour, una caminada anual de 300 km i 3 setmanes de duració que des de fa 7 anys es fa en companyia d’artistes de totes les disciplines: un profund treball experiencial de creativitat i comunitat efímera i nòmada en l’entorn geogràfic de Catalunya. Professora associada del Màster de Gestió Cultural de la UOC, durant 15 anys també he codirigit el projecte educatiu Shantidhara Pillalu a Chimallapali, Andhra Pradesh India. Aquest 2021 ha rebut una beca Kreas de l’Ajuntament de Girona per a l’estudi de les dinàmiques de grup en el context del Grand Tour.

Toni Gironès és doctor en arquitectura per la Universitat Politècnica de Catalunya i arquitecte titulat per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès-ETSAV. Ha estat professor de projectes en aquesta escola fins l’any 2005 i des d’aleshores ha estat responsable dels Estudis d’Arquitectura, així com coordinador i professor del primer i tercer cicle de la carrera a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Reus–URV. Des de l’any 1993 desenvolupa una trajectòria professional reconeguda amb diferents premis, publicacions i exposicions de context nacional i internacional.

Juan Guardiola és llicenciat en Història de l’Art per la Universitat Autònoma de Madrid i va realitzar els seus estudis de doctorat en Art Contemporani a la Universitat Complutense de Madrid; va rebre una beca de l’Escola d’Art de la Universitat de Califòrnia a Los Angeles i una altra del museu Guggenheim de Nova York-Bilbao. Col·labora en diversos mitjans i ha participat en nombrosos llibres i publicacions. El 1992 va obtenir el premi Espais a la Crítica d’Art (Girona). Ha treballat com a comissari independent d’exposicions d’art contemporani i programes de cinema i videocreació i ha estat conservador del Departament d’Exposicions Temporals i publicacions en ARTIUM, Centre-Museu Basc d’Art Contemporani, conservador en cap al MACBA, Museu d’Art Contemporani de Barcelona i director del CDAN (Centre d’Art i Natura) a Osca.

Albert Gusi, artista visual que desenvolupa els seus projectes al voltant del territori i l’expansió del concepte de paisatge. A través de gestos i d’intervencions artístiques efímeres en llocs escollits acuradament, l’autor proposa una mirada lúdica i desinhibida sobre aquell territori. Des de l’any 2017, és juntament amb Joan Fontcuberta i Laia Casanova, director del festival Panoràmic Granollers vinculat al cinema, la fotografia i les arts visuals. I l’any 2021 crea un nou projecte artístic que vincula indústria i cultura: NYS Polígon Arts.

Anna Lambertini és arquitecta i doctora en arquitectura paisatgista, membre de l’Associació Italiana d’Arquitectura del Paisatge (AIAPP) i la Federació Internacional d’Arquitectes Paisatgistes (IFLA). És professora associada de la Universitat de Florència, on actualment és directora del Programa de Mestratge en Arquitectura de Paisatge. També imparteix classes a l’Escola Euromed d’Arquitectura, Disseny i Urbanisme (EMADU) de Fés (Marroc). Les seves investigacions i ensenyaments se centren en les interseccions entre l’arquitectura del paisatge, l’art de jardí, l’art cívic i el disseny urbà.

Lluís Llobet és geògraf i director del Centre d’Art i Natura de Farrera (CAN), Premi Nacional de Cultura 2020. El Centre d’Art i Natura de Farrera és una residència de treball per a artistes i investigadors d’arreu del món. De titularitat municipal, el servei està gestionat per l’associació sense ànim de lucre, els Amics del CAN. El centre té un programa propi de cursos, seminaris i activitats que l’han convertit en un nucli d’irradiació cultural i atracció de creadors al seu voltant. El Centre d’Art i Natura de Farrera també treballa en xarxa amb altres centres de creació nacionals i internacionals.

Federico López Silvestre, professor titular de la Universitat de Santiago de Compostel·la (USC). Ha impartit classes en màsters de diverses universitats, i ha participat en congressos a Europa, Amèrica i Oceania. Codirigeix la col·lecció “Paisaje y Teoría” de l’editorial Biblioteca Nueva i va codirigir el màster d’Art, Museologia i Crítica Contemporànies de la USC (2007-2012) i la col·lecció “Vita aesthetica” de l’editorial Díaz & Pons. És autor de diversos llibres i col·labora amb el projecte web El Estado Mental.

Lucía Loren, docent del Grau de Belles Arts a la Universitat Nebrija de Madrid. La seva línia de recerca gira al voltant de les pràctiques d’art contemporani que integren una reflexió socioambiental de la nostra relació amb el territori, articulant praxi col·laborativa, processos d’intervenció social i integrant aquestes experiències en contextos educatius inclusius.

Antoni Luna, doctor en Geografia per la Universitat d’Arizona i màster en Planificació Urbana. És professor de Geografia a la Universitat Pompeu Fabra (UPF), de la qual ha estat director de Departament d’Humanitats durant el període 2010-2014 i actual vicerector d’Internacionalització. Les seves línies principals d’investigació són la didàctica de la geografia, treballant en diversos projectes Internacionals; la geografia urbana social i la història del pensament geogràfic. És membre del grup de recerca de la UPF en Geohumanitats.

David Moriente és doctor en Història de l’Art per la Universitat Autònoma de Madrid. Ha estat investigador postdoctoral al Centre de Recerca Interdisciplinària dels Mons Ibèrics Contemporanis (CRIMIC) de la Universitat París-Sorbona i a la Universitat Pompeu Fabra, on també ha exercit la docència; així mateix, ha estat professor a la Universitat Internacional de Catalunya, en el grau de Comunicació Audiovisual, i a l’Escola Massana Centre d’Art i Disseny, en el grau universitari d’Arts i Disseny. Ha estat beneficiari del Programa Leonardo per a Investigadors i Creadors Culturals de la Fundació BBVA amb el projecte de recerca de l’àrea d’Humanitats “Història cultural de l’arquitectura disciplinària al segle XX a Espanya”.

Oli Mould és professor de Geografia Humana a la Royal Holloway de la Universitat de Londres. La seva obra se centra en la creativitat, el capitalisme i el bé comú, d’alguna manera estimula la creativitat, critica el capitalisme i ajuda a construir el bé comú. Ha publicat dos llibres, Urban Subversion and the Creative City (Routledge, 2015) i Against Creativity (Verso, 2018), i el tercer, Seven Ethics Against Capitalism: Towards a Planetary Commons, que es publicarà a Polity a l’estiu del 2021. També ha publicat articles acadèmics sobre temes com l’arquitectura brutalista, el camp de refugiats de Calais, subcultures i teoria urbanes. Col·labora regularment a The Conversation i OpenDemocracy i ha publicat treballs a CityLab i Prospect.

Clara Nubiola, centra el seu interès en el territori. Des de la pràctica artística desenvolupa projectes des dels quals pot abordar l’entorn que habitem amb una mirada crítica i subjectiva. L’urbà, el rural, el limítrof, les perifèries, l’urbanisme… En els seus projectes reivindica la pràctica de la senzillesa i d’allò que és proper amb instal·lacions i propostes realitzades específicament per al marc geogràfic en què treballa i amb eines austeres com ara caminar, la tinta i el paper.  Fuig de les veritats absolutes o les teoritzacions infinites i prefereix acostar-se al paisatge des de la interpel·lació directa, des del dubte obert.

Pere Sala i Martí, director de l’Observatori del Paisatge de Catalunya. N’ha estat el coordinador entre els anys 2005 i 2017, període en el que va coordinar l’elaboració dels catàlegs de Paisatge de Catalunya. El seu treball es focalitza en la integració del paisatge en les polítiques públiques, la implementació de polítiques de paisatge a Europa, la relació entre paisatge i desenvolupament, així com en els paisatges emergents. També assessora el Consell d’Europa, és Secretari General de la xarxa internacional CIVILSCAPE i col·labora amb la Iniciativa Llatinoamericana del Paisatge (LALI). És professor associat a la Universitat Pompeu Fabra i col·labora en altres cursos i postgraus universitaris. És també autor i editor de diverses publicacions en l’àmbit del paisatge i del desenvolupament sostenible.

Roser Vernet és filòloga, activista social i cultural, fundadora i presidenta del Centre Quim Soler, la literatura i el vi amb seu al Molar (Priorat) on s’organitzen activitats que vinculen la literatura amb el territori, com el projecte Priorat en Persona. Coordinadora de l’associació Prioritat que va promoure la candidatura perquè el paisatge del Priorat fos reconegut Patrimoni mundial. El 2018 va rebre la Creu de Sant Jordi.